71.
hipotermal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té origen hidrotermal i s'ha format a una temperatura de 300 °C a 500 °C i a pressió alta. Jaciment hipotermal. [...]
|
72.
pigeonita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, clinopiroxè de fórmula (Mg,Fe,Ca)MgSi2O6, que es troba en roques formades a alta temperatura. [...]
|
73.
termòfon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transductor electroacústic en què les ones acústiques són produïdes per variacions de temperatura al voltant d'un conductor on circula un corrent variable. [...]
|
74.
ignimbrita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dipòsit d'origen volcànic produït per una colada piroclàstica rica en fragments de pumicita, que pot presentar diferents graus de soldadura segons la temperatura. [...]
|
75.
mercuri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall líquid a la temperatura ordinària, molt pesant, de color blanc d'argent (símbol, Hg; nombre atòmic, 80; pes atòmic, 200,59). [...]
|
76.
supercrític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les condicions de pressió i temperatura d'un sistema gasós o líquid superiors a les corresponents al seu punt crític. [...]
|
77.
tropopausa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona de la troposfera que la separa de l'estratosfera, i on la temperatura deixa de disminuir amb l'altitud i torna a augmentar. [...]
|
78.
viscositat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de viscós. Resistència que ofereix un fluid al moviment relatiu de les seves partícules. La viscositat dels líquids disminueix en pujar la temperatura. [...]
|
79.
zonació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distribució de la vegetació i dels animals en zones o bandes al llarg d'un gradient fort de canvi dels factors físics o climàtics, com ara la llum, la temperatura, la humitat, etc. Disposició de certs minerals en bandes alternants superposades, causada per les variacions de [...]
baroclinitat
f. [ME] Estat de l'atmosfera en què les superfícies de densitat o de temperatura constants s'intersequen en algun nivell amb les superfícies de pressió constant. |
80.
baroclinitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'atmosfera en què les superfícies de densitat o de temperatura constants s'intersequen en algun nivell amb les superfícies de pressió constant. [...]
|